Germana de la també bailaroa Pilar López. Filla d’immigrants espanyols a Argentina, marxa a Espanya amb la seva família. La seva primera actuació en públic fou als vuit anys a San Sebastian. A partir d’aquell moment, se la va conèixer com La Argentinita per distingir-la de la cèlebre Antònia Mercè, qui havia rebutel nom de La Argentina.Després de recórrer Espanya com a nena prodigi, recalà a Madrid treballant als millors teatres. Conjugava el flamenc, el tango, les buleries, en un estil de barreig que resulataren una novetat en la seva època. El seu èxit la dugué a Barcelona i a Portugal, per recórrer després Amèrica. A  principis dels anys 20, retorna a Espanya i treballa a Madrid per retirar-se momentàniament el 1926. El seu retorn a l’espectacle estigué acompanyat per una renovació artística que la uní a la generació del 27.Amb peces adaptades a la tradició popular, recorregué Europa i triomfà a Paris i a Berlin. Pariticipà en els moviments artístics de l’època, juntament amb Rafael Alberti, Garcia Lorca, Edgar Neville o Ignacio Sánchez Mejias, el denomionat torero intel·lectual, home casat i que fou el seu amant.
Amb l’arribada de la II República, formà la seva pròpia companyia de ballet i preparà les pròpies coreografies-Amb el seu espectacle viatjà per Espanya i Paris, on fou reconeguda com una de les artistes més importants del flamenc de tots els temps. El 1931 havia gravat un disc de cançons populars espanyoles acompanyada al piano per Garcia Lorca, que havia preparat els textos. La companyia de La Argentinita comptava amb les figures de millor talla del flamenc.En acabar el seu periple per Espanya, dugué l’espectacle a Amèrica. Amplià el repertori d’obres i obtingué un notble èxit a Nova York. Durant la Guerra Civil va haver de fugir i viatjà per diversos països.En acabar la guerra, seguí el seu exili a Estats Units, a NY on presentà un quadre flamenc amb coreografia pròpia, textos de Lorca, decorats de Salvador Dalí i l’orquestra dirigida per José Iturbi.